Jaloguins, betatesters d'interfonus.

La veritat és que amb tot el sidral dels Gürtels, Costa, Millet, Pretoria's... buf... es fa difícil no apuntar-se a la moda dels mitjans de comunicació i escriure quatre ratlles sobre el tema. Però en tot cas ho deixaré per aquells/es que amb més perspicàcia que un servidor en donen si més no una aproximació amb un humor fi i agut.

Durant aquesta setmana hem pogut veure com cada vegada més els/les "jaloguins" s'han deixat veure per apropar-se a casa i amb la magnífica frase de "truco o trato" sorprendre al personal que després d'un dia mogudet intenta sopar tranquil·lament. El més curiós del cas,.. és la insistència en molts casos d'aquests/es "jaloguins" per contribuir a la millora dels "interfonus" com a betatesters. Francament companys i companyes un servidor és partidari de les castanyes, moniatos, moscatell i els panellets, això no treu que s'enten que en un món globalitzat cada vegada més sota la bandera del cosmopolitisme il·lustrat s'incorporen noves tradicions d'altres cultures o països. El màrqueting ens ha portat a això.. d'acord. Portaventura, discoteques, menús en algun restaurant, en fi... caldrà doncs fer el mateix amb la castanyada?




long life learning...

Així és. Formació per tota la vida.. alguns ho han batejat com de tot es pot aprendre.. en aquest cas no es tractaa de cap tipus de formació convencional. Més aviat es tracta del dia a dia.. En llamp McQueen i Radiador Springs per exemple en termes de turisme.. però també amb Zinkia i Pocoyo. I és que fa relativament poc que aquesta companyia ha sortit a borsa...

Es tracta d'un producte creat aquí,.. at Spain. De totes formes, em sembla una cas de bona pràctica prou interessant.. Aquesta tarda veia concretament una entrevista al president de la companyia Zinkia en la qual explicava el seu model de negoci. Varen començar inicialment sensibilitzats per poder oferir continguts mèdia i educatius als seus fills. Això ha esdevingut un projecte empresarial. Presents en 24 països actualment, i amb tot un procés d'expansió a nivell internacional... Zinkia ha entrat inclús al mercat nordamericà. Increïble. Un clar exemple que som capaços de generar productes amb valor afegit. Aquesta empresa compta actualment amb 70 treballadors i 17 d'ells en son accionistes. La seva intenció és fer créixer la companyia en termes de capital humà fins als 300 treballdors/res per la pel·lícula que tenen en perspectiva.

No prentenc comparar Zinkia amb Google.. creat en el backdoor d'una típica casa nordamericana.. però si més no casos com aquest son exemples per tenir presents.

Enhorabona a la gent de Zinkia,.. i en tot cas un model a seguir..

Tot sembla apuntar que el mite dels equips multidisciplinars en exemples com aquest esdevenen un tangible d'un valor en alça. I és que els més petits.. també poden ser un target molt interessant.

I tal com toca.. Bona nit!!



all against Larsson??

Tot sembla apuntar que l'estiu i sobretot les vacances configuren un espai ideal propici per la lectura. En especial per aquells que com un servidor malauradament no tenen massa arrelat aquest desitjable hàbit com és la lectura. Zafon, Larsson i Moccia han estat en part els culpables junt amb la programació televisiva del meu retorn a aquest meravellós món sovint oblidat pel dia a dia.

Fa uns dies llegia l'article del Francesc Marc Álvaro [La Vanguardia], on d'alguna forma l'autor posava de manifest que amb molt d'orgull no tenia previst llegir a Larsson com si això fos quelcom que el definís com un intelectual amb personalitat pròpia. A ningú se li escapa que el poder dels mitjans de comunicació és inmens i sobretot, en una trilogia "post-mortem" això pot suposar que si no llegeixes a l'autor suec per excel·lència no ets "cool". Francament, penso que tot ha de ser més senzill... que la gent llegeixi a qui vulgui, i seguint la línia d'una persona que contestava l'article seria un veritable error deixar de llegir a Larsson pel sol fet que tothom ho fa. Ni que sigui per poder formar-se una opinió al respecte per parlar amb autoritat sobre alguna cosa cal que prèviament hagi estat llegida.

Així les coses, un servidor ha estat abduit pels homes que no estimaven les dones i la noia que somiava amb el bidó de gasolina. La procesó nòrdica to be continued amb el palau i les corrents d'aire... -a veure si això a l'estiu ens ajuda a pasar millor la calor.. -.

Per cert molt bò el detall de la Moritz.. fa molt de "cool BCN"...

Bona lectura!!

Per si els Larsson-adictes no han fet vacances... aquí va una proposta..

Salut!!

donar les gràcies..

Quan toca donar les gràcies?? Algú a qui aprecio molt, m'ha regalat un magnífic llibre que parla d'un monjo budista que es va vendre un ferrari.. Ve a ser una mica la història de viu la vida al moment i gaudeix.. Suposo que una mica en la línia de la filosofia Lennon.. per allò de que la vida és el que et passa mentres planifiques el futur..

Partint de la premisa que el món es mou amb diners, finançament, hipoteques, etc.. sembla evident que tothom treballa per diners. És el que algú diria la teoria de l'homus economicus. Malgrat tot, moltes persones tornen meravellades de la India... per la senzillesa, afabilitat, gratitud, i la forma d'entendre de la vida. Una cosa que al món occidental costa d'entendre. Donar les gràcies s'ha convertit sovint en quelcom banal i quasibé inexistent pel sol fet d'obviar que les persones han de complir amb un deure contret com és el treball. Tanmateix, això no treu que quan algú hi posa el coll a la feina, toqui [ni que sigui en privat i de forma sincera...], donar les gràcies sincerament i de tot cor. Vaig tenir l'ocasió de compartir 4 anys amb una persona que qual arcàngel va ser capaç de complir amb això i convertir una relació de cap-treballador, en amics. Això, implica un llistó molt alt i a la vegada una sensació de buidor. És el que hi ha i la vida go on...

Malgrat tot, amb totes les persones amb qui m'he relacionat -ja sigui professionalment o a nivell personal-, sempre he intentat mantenir aquesta convicció. Està clar que tots/es treballem per diners, però hi ha una part de salari emocional que sovint fa que molts projectes tirin endavant. A totes aquestes persones, la meva sincera enhorabona... entre els utòpics això és quelcom a tenir en compte.


La Diputació de Barcelona subvenciona amb 10.000 € la Fira de Calella i l’Alt Maresme

Implantació d’un Pla d’Evacuació i Emergència de la Fira, millora del servei d’informació al visitant i ambientació del monogràfic de Xile, entre els projectes subvencionats


Calella.- La Diputació de Barcelona ha resolt favorablement la petició realitzada per l’Ajuntament de Calella a fi de millorar l’organització de la mostra que enguany celebrarà la seva 29a edició. Fira de Calella i l’Alt Maresme, que enguany dedica el seu monogràfic a Xile, comptarà amb 10.000,00 € per endegar la redacció i implantació d’un Pla d’Evacuació i Emergència de la Fira (6.000,00 €), la millora del servei d’informació al visitant (2.000,00 €) i l’ambientació del monogràfic de Xile (2.000,00 €). 


Entre els projectes subvencionats, destaca la redacció i implantació del Pla d’Evacuació i Emergència de la Fira, que ha de servir per detectar a priori els riscos associats a un esdeveniment firal, planificar les accions a dur a terme i implementar-les conjuntament amb l’organització i els diferents proveïdors firals que intervenen a la Fira de Calella i l’Alt Maresme. La redacció del pla ha estat encarregada a l’empresa Prevengrup. Altrament, el director de la Fira, el Sr. Ferran Muñoz, va destacar  “la tasca que la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC) està duent a terme esdevé sens dubte de gran valor, donat que permet entre altres aspectes, negociar millores en les ofertes econòmiques dels proveïdors, el que beneficia en bona mesura a les organitzacions firals”. 


La mostra comptarà altrament amb un punt d’informació al visitant diferenciat en el recinte firal que tindrà una tasca divulgativa de les activitats que tindran lloc durant els dies de la fira. 


Xile centrarà enguany bona part de l’espai del recinte firal tot oferint una aproximació a la realitat cultural, folklòrica i gastronòmica d’un país a voltes desconegut.