World in my eyes

prova

2010-12-23T13:08:00.001+01:00

darrer post de la dècada..

2009-12-31T15:03:00.002+01:00

El darrer dia de l'any sempre ha estat ple de sensacions curioses.. els mitjans de comunicació fan repàs de l'any, enguany de la dècada i tot. I la mítica pregunta: què feu per cap d'any? Tot apunta que hom està obligat a gaudir en la màxima plenitud de les darreres hores de l'any. Els amics, la família, coneguts,.. el carrer is full de best wishes pel proper any que en poques hores ens visitarà. Si més no,.. el fet de celebrar el sopar de tan esperat esdeveniment aporta coses positives.. més enllà d'haver rascat la tornada del sorteig de nadal i de celebrar el dia de la salut amb tanta ilusió. Enrera queden ja les veus de "los niños de san ildefonso"... i avui en definitiva és el dia de la neteja. Tot està a punt.

Altrament, val a dir que les xarxes socials han contribuit en certa manera a facilitar la mandra d'enviar els millors auguris al personal. Facebook sobre tot.. amb un missatge en el mur o inclús un mail a tots/es els friends tema solucionat. Però malgrat tot, aquesta nit s'enviaran milions de sms amb els millors desitjos d'esperança, il·lusió, treball, salut, pau, amor.. etc..

Haig de dir però, que aquests dies de pau i amor m'han obsequiat amb un dels millors regals per un pare: la poesia de nadal. Increïble. Sens dubte després d'haver apretat al tió més de 10 vegades en llocs diferents -crec que a les farmàcies microlax ja estava esgotat..-, el millor regal ha estat precisament inmaterial. Curiós si més no.. en un món dominat pel capitalisme ferotge que malgrat la crisi.. i ser un dels nadals més austers deixaven una mitjana per persona a Spain d'un total de 728,00 euros.

Certament em fa molta mandra començar a recordar les efemèrides d'aquest 2009, les 6 copes del Barça, la crisi, l'afer Millet, gürtels, Camps,.. la nova terminal 1 d'El Prat,.. la línia 9 del metro a BCN.. en fi... ho deixo pels mitjans que segur que tirant d'hemeroteca ho tenen més fàcil. Malgrat tot, al final he descobert que aquest 2009 ha estat l'any del bou segons l'horòscop xinès i jo sense saber-ho... Tindrà aquest oblit algun efecte pel proper 2010? En cas que sí, esperem que sigui positiu.

I com no podia ser d'una altra forma... tempus fugit.. i s'em fa difícil acabar el post.. com a mestre de cerimònies del dia d'avui,.. el "deber me llama". Espero poder completar aquestes línies i de no ser així... us desitjo el millor pel proper 2010.

Fins aviat...

Fem-ho bé.

2009-12-05T22:19:00.008+01:00

El passat dijous 26.11.2009 l'Ajuntament de Calella va rebre una menció especial de la Generalitat de Catalunya per l'aplicació de les TIC 2.0 a la Fira de Calella i l'Alt Maresme. L'acte va tenir lloc en el 16è Congrés de Fires de Catalunya celebrat al Castell de Sant Ferran de Figueres. Per tant, felicitats a tot l'equip de fira,.. vol dir que potser les coses es fan bastant bé -dins les possibilitats-..

Durant el Congrés de Fires vaig tenir l'ocasió de poder gaudir de la ponència magistral del Toni Puig [expert en gestió de ciutats]. La sala plenària de gom a gom,.. per la tarda i a primera hora. Magnífic. Les seves paraules encoratjaven a la multitud per fer-ho bé. Tornar al despatx amb la moral a tope i amb el convenciment de sobrepassar els efectes de la crisi. Boníssim! I evidentment, en el castell de Sant Ferran -sense wifi això sí,.. un tema que caldria resoldre a dia d'avui..-, on va tenir lloc el primer Congrés Marca Ciutat de la mà d'un bon estratega [Pau Canaleta], una iniciativa de referència per a totes aquelles persones que vulguin entendre la importància d'una marca de ciutat.

El Toni parlava de ciutat com un espai de relació, trobada, participació. De la "polis". Del bicing, d'un monument fàl·lic a BCN -Torre Agbar..-, de tecnologia, de capacitats, de singularitat [Hotel Casa Camper], de façanes, del nou raval.. Les ciutats són com són, originals, amb defectes i virtuds. BCN es presentava com una ciutat cosmopolita, integradora, de mestissatge cultural, glamour, mercats, la Boqueria, la Rambla, l'ambient, gent llegint... en definitiva.. en poc menys d'una hora -s'em va fer curtíssim!-, l'aire més urbà va envair la sala per convèncer la majoria del personal que les ciutats estan de moda. Però això, implica una responsabilitat i sobretot una fermesa en la presa de decisió, una visió del futur de la ciutat, un consens, una implicació de la ciutadania.. Fem-ho bé, nois fem-ho bé!! Berlin, Amsterdam, Madrid, Londres, Paris, Viena, Roma,... Medellín!!!! el món és urbà! al 2030 segons un article del The Economist [2007] preveu que el 66% de la població mundial viurà a les ciutats!!. Calen ciutats creatives, idees, rigor en la gestió -però primer les idees!!-, cal tenir fe, optimisme i sobretot eliminar d'una vegada per totes l'argumentari que limita la creativitat i lideratge a finançament i manca de pressupost.

Ahir divendres 04.12.09 vaig tenir la ocasió d'escoltar i conèixer el Josep Chias [Chias Marketing] en el transcurs de la jornada Calella Emprèn! que organitzàvem des de la Regidoria de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Calella. La seva dilatada experiència en el món de citymarketing ens va servir com a precedent per poder presentar la nova marca de Calella. Les seves paraules posaven de manifest que per començar cal creure en les persones "el mercat són les persones". Innovació, creativitat, fermesa, convicció, sistemes de representació, logos, cooparticipació público-privada, en definitiva un context magnífic per donar al nostre segell.

De la ma de prezi em vaig arriscar a fer una presentació del per què de tot plegat.. i donar pas a la dissenyadora responsable de la solució gràfica que hauria de donar el tret de sortida per començar a consolidar l'autoestima calellenca i la nostra identitat. Gisela Toll ha estat capaç d'oferir una imatge renovada de la nostra ciutat que sens dubte aporta consistència, vinculació, elegància, qualitat, aire fresc... Enhorabona Gisela!

Per acabar... aquesta nova marca no és de turisme.. com algun mitjà [Pàg.3 Diari El Punt dissabte 05.12.09, notícia publicada en format paper però no en format digital...-, ha publicat. Es tracta d'una imatge de ciutat. Seguint la línia de la ponència, i amb un rigor tècnic .. la imatge fa referència a una marca interna, per la ciutadania i que vol treballar sobretot orgull i pertinença a una ciutat amb marca: Calella.

No soy yo, sos vós

2009-11-24T16:18:00.002+01:00

És difícil. Suposo que no impossible.. hi ha alguns casos de bones pràctiques que així ho evidencien.. però cada vegada més els dobles discursos es consoliden. Veig que l'era Guardiola no serveix de massa en segons quins entorns. Per la xarxa trobareu multitud de webs, blogs, perfils,.. on es parla d'equips, integració, confiança, lideratge, canvi, progrés, futur.. en fi.. multitud de conceptes que venen a dir que la suma de totes les parts és la solució als problemes d'avui. Francament, cada vegada costa més intentar demostrar que els territoris afronten els reptes de futur pensant en clau territorial...

Una mala planificació -o inexistent..-, genera en multitud de casos sobretot sensació de fracàs absolut. Problemes que es podrien haver resolt amb una planificació es dilapiden en el temps fent que a posteriori resoldre'ls impliqui sobretot diners i complicacions. Per què estem tan lluny de Suècia? I no em refereixo als més de 2.000 km que ens separan.. És curiós.. el mirall escandinau sorgeix dia a dia.. en polítiques socials, econòmiques, benestar, riquesa, nivell i qualitat de vida.. però sense la possibilitat d'apropar-nos a ells. Tal vegada, el model social, cultural i econòmic dels països de la regió mediterrània funcionin així.. però mai és tard i sempre es pot canviar. El que em pregunto és: com? de quina forma? qui?

Tornant al sentit que ha motivat el post... un equip està compost de persones que apriori haurien de tenir molt clar la missió, visió i objectius de la organització on es trobin. Quan això no es defineix, és quan l'horitzó escandinau es fa cada més llunyà. En situacions així, es poden confondre moltes coses,.. i el lideratge no el pot exercir tothom, fet que en els dies en els que trobem sigui precisament cabdal.

Calella emprèn! Jornada de debat, reflexió i reconeixements

2009-11-18T12:44:00.004+01:00

La jornada distingirà a empreses que hagin destacat en diversos àmbits empresarials, seguint la línia de la Nit de l’Empresari

Calella emprèn! Jornada de debat, reflexió i reconeixements

El proper divendres, 4 de desembre, la regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Calella organitzarà una jornada que sota el lema Calella emprèn! vol esdevenir un espai de debat, reflexió i treball sobre temes d’economia i ciutat. La jornada comptarà alhora amb el lliurament de diversos reconeixements a empreses i iniciatives empresarials que hagin destacat diversos àmbits de la gestió empresarial, com ara la Responsabilitat Social Empresarial, la implantació de mesures d’eficiència mediambiental, la implantació d’una marca pròpia o la introducció de noves tecnologies a la gestió empresarial.

Turisme i ciutat

El binomi turisme-ciutat està cada dia més relacionat i la jornada ho vol posar de manifest. En aquest sentit, l’acte comptarà amb la presentació, per part del Sr. Àngel Díaz [ALS], dels resultats del Pla d’Acció Local de Turisme, el full de ruta que en matèria de turisme s’han compromès a seguir tant l’Ajuntament de Calella com l’Associació Turística de Calella (ATC). Aquest Pla d’Acció és la guia del futur desenvolupament turístic de la població, que té per objectiu reposicionar la destinació (Calella) en el mercat turístic, a partir del foment o la potenciació de noves formes de turisme, com ara el turisme familiar, el turisme de proximitat, el turisme esportiu i el turisme de salut. D’altra banda, val a dir que aquestes iniciatives, d’arrel i significat turístic, no només han de ser aprofitades pel sector turístic, sinó que han de permetre la relació amb altres sectors: el comerç, la restauració, serveis auxiliars, etc. De fet, cal recordar que Calella no només és una referència a nivell turístic, sinó també pel que fa al comerç i a l’àmbit sanitari.

Calella©

L’acte comptarà altrament amb un espai dedicat a parlar sobre les tendències i la importància de la marca de ciutat avui en dia. El Sr. Josep Chias [Chias Marketing], expert en màrqueting turístic, ens parlarà sobre la importància de marca pròpia d’una destinació turística, en tant en quant aquest concepte de marca esdevé essencial en destinacions “històriques” com Calella que necessiten endegar un procés de canvi global en l’àmbit del turisme. Per aquest motiu, posteriorment tindrà lloc la presentació de la “marca pròpia” de la ciutat de Calella a càrrec de la persona responsable del seu disseny.

Reconeixements a les empreses, testimoni de la Nit de l’Empresari

La jornada també servirà per reconèixer aquelles empreses i iniciatives empresarials que hagin destacat en l’àmbit de la Responsabilitat Social Empresarial, la implantació de mesures d’eficiència mediambiental, la implantació d’una marca pròpia o la introducció de noves tecnologies a la gestió empresarial. Com a novetat, enguany seran les mateixes empreses qui lliurement podran concórrer com a candidates a aquests reconeixements. Per fer-ho, les empreses han de contactar amb la regidoria de Promoció Econòmica perquè se les hi enviï el formulari a emplenar i retornar-ho abans del dilluns, 30 de novembre.

Per a més informació:

Ajuntament de Calella
Regidoria de Promoció Econòmica.
t|937697240 m|aj035.promocioeconomica@calella.cat

http://www.calella.cat

Jaloguins, betatesters d'interfonus.

2009-11-01T16:10:00.003+01:00

La veritat és que amb tot el sidral dels Gürtels, Costa, Millet, Pretoria's... buf... es fa difícil no apuntar-se a la moda dels mitjans de comunicació i escriure quatre ratlles sobre el tema. Però en tot cas ho deixaré per aquells/es que amb més perspicàcia que un servidor en donen si més no una aproximació amb un humor fi i agut.

Durant aquesta setmana hem pogut veure com cada vegada més els/les "jaloguins" s'han deixat veure per apropar-se a casa i amb la magnífica frase de "truco o trato" sorprendre al personal que després d'un dia mogudet intenta sopar tranquil·lament. El més curiós del cas,.. és la insistència en molts casos d'aquests/es "jaloguins" per contribuir a la millora dels "interfonus" com a betatesters. Francament companys i companyes un servidor és partidari de les castanyes, moniatos, moscatell i els panellets, això no treu que s'enten que en un món globalitzat cada vegada més sota la bandera del cosmopolitisme il·lustrat s'incorporen noves tradicions d'altres cultures o països. El màrqueting ens ha portat a això.. d'acord. Portaventura, discoteques, menús en algun restaurant, en fi... caldrà doncs fer el mateix amb la castanyada?

long life learning...

2009-08-26T21:11:00.004+02:00

Així és. Formació per tota la vida.. alguns ho han batejat com de tot es pot aprendre.. en aquest cas no es tractaa de cap tipus de formació convencional. Més aviat es tracta del dia a dia.. En llamp McQueen i Radiador Springs per exemple en termes de turisme.. però també amb Zinkia i Pocoyo. I és que fa relativament poc que aquesta companyia ha sortit a borsa...

Es tracta d'un producte creat aquí,.. at Spain. De totes formes, em sembla una cas de bona pràctica prou interessant.. Aquesta tarda veia concretament una entrevista al president de la companyia Zinkia en la qual explicava el seu model de negoci. Varen començar inicialment sensibilitzats per poder oferir continguts mèdia i educatius als seus fills. Això ha esdevingut un projecte empresarial. Presents en 24 països actualment, i amb tot un procés d'expansió a nivell internacional... Zinkia ha entrat inclús al mercat nordamericà. Increïble. Un clar exemple que som capaços de generar productes amb valor afegit. Aquesta empresa compta actualment amb 70 treballadors i 17 d'ells en son accionistes. La seva intenció és fer créixer la companyia en termes de capital humà fins als 300 treballdors/res per la pel·lícula que tenen en perspectiva.

No prentenc comparar Zinkia amb Google.. creat en el backdoor d'una típica casa nordamericana.. però si més no casos com aquest son exemples per tenir presents.

Enhorabona a la gent de Zinkia,.. i en tot cas un model a seguir..

Tot sembla apuntar que el mite dels equips multidisciplinars en exemples com aquest esdevenen un tangible d'un valor en alça. I és que els més petits.. també poden ser un target molt interessant.

I tal com toca.. Bona nit!!

all against Larsson??

2009-08-22T21:11:00.003+02:00

Tot sembla apuntar que l'estiu i sobretot les vacances configuren un espai ideal propici per la lectura. En especial per aquells que com un servidor malauradament no tenen massa arrelat aquest desitjable hàbit com és la lectura. Zafon, Larsson i Moccia han estat en part els culpables junt amb la programació televisiva del meu retorn a aquest meravellós món sovint oblidat pel dia a dia.

Fa uns dies llegia l'article del Francesc Marc Álvaro [La Vanguardia], on d'alguna forma l'autor posava de manifest que amb molt d'orgull no tenia previst llegir a Larsson com si això fos quelcom que el definís com un intelectual amb personalitat pròpia. A ningú se li escapa que el poder dels mitjans de comunicació és inmens i sobretot, en una trilogia "post-mortem" això pot suposar que si no llegeixes a l'autor suec per excel·lència no ets "cool". Francament, penso que tot ha de ser més senzill... que la gent llegeixi a qui vulgui, i seguint la línia d'una persona que contestava l'article seria un veritable error deixar de llegir a Larsson pel sol fet que tothom ho fa. Ni que sigui per poder formar-se una opinió al respecte per parlar amb autoritat sobre alguna cosa cal que prèviament hagi estat llegida.

Així les coses, un servidor ha estat abduit pels homes que no estimaven les dones i la noia que somiava amb el bidó de gasolina. La procesó nòrdica to be continued amb el palau i les corrents d'aire... -a veure si això a l'estiu ens ajuda a pasar millor la calor.. -.

Per cert molt bò el detall de la Moritz.. fa molt de "cool BCN"...

Bona lectura!!

Per si els Larsson-adictes no han fet vacances... aquí va una proposta..

Salut!!

donar les gràcies..

2009-08-06T22:40:00.004+02:00

Quan toca donar les gràcies?? Algú a qui aprecio molt, m'ha regalat un magnífic llibre que parla d'un monjo budista que es va vendre un ferrari.. Ve a ser una mica la història de viu la vida al moment i gaudeix.. Suposo que una mica en la línia de la filosofia Lennon.. per allò de que la vida és el que et passa mentres planifiques el futur..

Partint de la premisa que el món es mou amb diners, finançament, hipoteques, etc.. sembla evident que tothom treballa per diners. És el que algú diria la teoria de l'homus economicus. Malgrat tot, moltes persones tornen meravellades de la India... per la senzillesa, afabilitat, gratitud, i la forma d'entendre de la vida. Una cosa que al món occidental costa d'entendre. Donar les gràcies s'ha convertit sovint en quelcom banal i quasibé inexistent pel sol fet d'obviar que les persones han de complir amb un deure contret com és el treball. Tanmateix, això no treu que quan algú hi posa el coll a la feina, toqui [ni que sigui en privat i de forma sincera...], donar les gràcies sincerament i de tot cor. Vaig tenir l'ocasió de compartir 4 anys amb una persona que qual arcàngel va ser capaç de complir amb això i convertir una relació de cap-treballador, en amics. Això, implica un llistó molt alt i a la vegada una sensació de buidor. És el que hi ha i la vida go on...

Malgrat tot, amb totes les persones amb qui m'he relacionat -ja sigui professionalment o a nivell personal-, sempre he intentat mantenir aquesta convicció. Està clar que tots/es treballem per diners, però hi ha una part de salari emocional que sovint fa que molts projectes tirin endavant. A totes aquestes persones, la meva sincera enhorabona... entre els utòpics això és quelcom a tenir en compte.

La Diputació de Barcelona subvenciona amb 10.000 € la Fira de Calella i l’Alt Maresme

2009-08-05T07:50:00.002+02:00

Implantació d’un Pla d’Evacuació i Emergència de la Fira, millora del servei d’informació al visitant i ambientació del monogràfic de Xile, entre els projectes subvencionats

Calella.- La Diputació de Barcelona ha resolt favorablement la petició realitzada per l’Ajuntament de Calella a fi de millorar l’organització de la mostra que enguany celebrarà la seva 29a edició. Fira de Calella i l’Alt Maresme, que enguany dedica el seu monogràfic a Xile, comptarà amb 10.000,00 € per endegar la redacció i implantació d’un Pla d’Evacuació i Emergència de la Fira (6.000,00 €), la millora del servei d’informació al visitant (2.000,00 €) i l’ambientació del monogràfic de Xile (2.000,00 €).

Entre els projectes subvencionats, destaca la redacció i implantació del Pla d’Evacuació i Emergència de la Fira, que ha de servir per detectar a priori els riscos associats a un esdeveniment firal, planificar les accions a dur a terme i implementar-les conjuntament amb l’organització i els diferents proveïdors firals que intervenen a la Fira de Calella i l’Alt Maresme. La redacció del pla ha estat encarregada a l’empresa Prevengrup. Altrament, el director de la Fira, el Sr. Ferran Muñoz, va destacar “la tasca que la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC) està duent a terme esdevé sens dubte de gran valor, donat que permet entre altres aspectes, negociar millores en les ofertes econòmiques dels proveïdors, el que beneficia en bona mesura a les organitzacions firals”.

La mostra comptarà altrament amb un punt d’informació al visitant diferenciat en el recinte firal que tindrà una tasca divulgativa de les activitats que tindran lloc durant els dies de la fira.

Xile centrarà enguany bona part de l’espai del recinte firal tot oferint una aproximació a la realitat cultural, folklòrica i gastronòmica d’un país a voltes desconegut.

Per exigir, cal complir.

2009-08-04T21:08:00.005+02:00

Com ja va essent habitual la "vida te da sorpresas, sopresas te da la vida, lalala... ". La veritat és que diversos han estat els temes que hauria tractat en el post.. -en tot cas em reservaré per futurs posts-, però m'agradaria centrar-me en un de concret: l'ofici de cambrer.

Jo fa uns anys vaig tenir l'ocasió de formar-me i conèixer de ben aprop les principals tècniques per portar 5 plats en una mà, servir i retirar a l'anglesa i francesa.. atendre al client amb simpatia i sobretot la responsabilitat de fer la meva feina dignament el millor possible. Amb tot, els anys han posat de manifest la necessitat de formar el nostre capital humà -el long life learning [que no és un oli de cotxe] no ha obviat al sector de l'hostaleria, i molt menys al cambrer. Vagi per endavant, el meu sincer reconeixement a totes les persones que gràcies a la banalització i desprestigi d'aquest col·lectiu, vital per fer contribuir a la competitivitat d'una destinació turística.

En aquests darrers anys s'ha posat molt de moda parlar de la responsabilitat social empresarial, la conciliació familiar i laboral, la qualitat en l'ocupació i molts altres temes que sovint s'han quedat més en l'argot polític que no pas en una realitat. Vinc a dir, que moltes d'aquestes cosetes fa anys ja hi havia empresaris que les tenien presents.. i que en alguns casos fins i tot podrien formar part del banc de bones pràctiques empresarials.

Ara bé, m'agradaria també posar de manifest que caldria tornar als principis que en anys anteriors definien en la manera de fer de moltes persones. La corresponsabilitat amb la feina, la identificació amb el projecte empresarial, la serietat, vocació, interès, implicació, voluntat, solidaritat amb els companys, i moltes altres coses que pel camí s'han anat diluint.

Penso que hem de deixar de pensar en termes quantitatius per evolucionar. Ja no parlem d'hores, de puntualitat en l'inici de la jornada i finalització, dels drets .. -però òbviament dels deures...-. En definitiva, cal alguna cosa més que fer el que cadascú considera que li toca en funció de la categoria professional que se li reconeix. Sacrifici, esforç i il·lusió són sens dubte alguns factors que es troben a faltar en alguns casos.

Per exigir, cal complir.

Man on the moon...

2009-07-20T22:43:00.003+02:00

Una magnífica cançó de REM.. que parlava d'algú que està a la lluna?? Bé, sigui com sigui.. el cas és que fa uns anyets que sembla ser que el l'home va arribar la lluna. Curiosa l'expressió,.. sempre hem escollit la lluna,.. per què no mart, o saturn, o mercuri,.. i a sobre hem acabat d'arrodonir el tema amb València, si, si,.. La lluna està a València. Què hi farem no?

Apolo 11 i Neil Amstrong son noms que passaran a la història.. Però i si tal vegada fos tot un muntatge a l'estil de "la cortina de humo"?

Tal vegada,.. millor deixar aquest satèl·lit natural de la terra amb algunes de les acepcions i significats més extesos.. així que achtung mit the "home llop" -sexe maculí obviusly!!-. La lluna afecta a la gent, les marees, l'agricultura, buf.. une quantes cosetes.. i l'home després de tot fou capaç de trepitjar-la. Ja ho deien "un pequeño gran paso para la humanidad". Gràcies evidentment a USA. Un fet molt interioritzat a la cultura ianki.. per tant no és strange que les pel·lícules recordin sovint aquest toc de divinitat salvadora de la terra gràcies a tan magnífic country.

Per cert.. us recomano el post de l'amic Quim a calçotada connection..

about democracy...

2009-07-09T22:26:00.005+02:00

En democràcia es pot parlar. Escric aquestes línies arrel d'alguns comentaris relatius a l'anterior post sobre l'amic Los Santos i Franco. Everything is possible.

Anem per parts.. reduir la LEC a un tema de llengües sobre si el català o el castellà en l'escolarització, carnets de catalanitat per punts, estrelles grogues al pit [qual feien en algun altre país fa uns anys però amb una estrella de cinc puntes i afusellaments o càmeres de gas] em sembla totalment desproporcionat.

Un company em comentava "estem fent el mateix que critiquem".. home malgrat que ho respecto obviusly no ho comparteixo. Ho puc expressar lliurement sense tenir por a represàlies. Això no passava anys enrera.

Vagi per endavant com he comentat en algun post anterior que el meu desitg seria parlar quantes més llengúes possibles.. i evidentment el castellà n'és una d'elles. Durant la meva escolarització vaig ser capaç d'aprendre a parlar i escriure [penso que correctament..] tant el castellà com el català. Tal vegada haig de reconèixer que si hagués fet cas de la meva mare hauria parlat i escrit correctament l'anglès i l'alemany. Mama,.. sorry you're in reason. Però les coses funcionen així.

Tant l'amic Pere Villa com l'amiga Lola [IES Bisbe Sivilla] es varen encarregar que pogués aprendre la llengua castellana amb uns mínims de garanties. Gràcies. He pogut gestionar alguna subvenció davant del Ministerio d'Indústria, Turismo y Comercio per l'Ajuntament de Calella.

S'han donat situacions tant surrealistes com comprendre a Bécker, Machado, Lorca, etc.. parlant en català i llegint en castellà. Curiós sobretot esdevenint Literatura Castellana la única assignatura que em quedar supesa al mes de juny a recuperar a setembre amb un treball sobre "El tragaluz" de Buero Vallejo al mes de septembre. Selectivitat aprovada por aquellos entonces i a esperar un any per poder gaudir de les master class de l'amic Donaire i el seu coeficient de correlació de Pearson, la distribució de la binomial i el turisme fordista.

Per tant,.. sigui com sigui.. actualment i ho dic amb coneixement de causa el castellà contràriament al que molta gent pensa i sobretot animat pels mitjans de comunicació i alguns partits polítics... esdevé una llengua totalment activa a Catalunya. Tantes vegades he trucat tant a la Generalitat de Catalunya com a la Diputació de Barcelona parlant en castellà i tot i parlar en català han continuat amb el castellà. Es demana un nivell de català [A, B, C, D..] per segons quines categories professionals. Quedariem parats de veure algunes cartes escrites en catanyol.. i parlo de requeriments formals de documentació... en fi.

A Catalunya -contràriament al que molta gent pensa, entre elles Rosa Díez..-, una persona pot viure perfectament sense parlar en català. Tinc família que en són un clar exemple. ´´És curiós el cas de molta gent que malauradament va haver de marxar per la crisi del petroli cap a França, Alemanya, Suïssa, Bèlgica.. etc.. i que varen haver d'aprendre les llengües respectives. Un cop varen tornar... ni una paraula en català. I han pogut viure sense ser menspreats,... just al contrari .. certament ho dic amb coneixement de causa.

És per aquest motiu que si més no em sorpren la crítica de "estem fent el mateix que critiquem". Tal i com he manifestat anteriorment,.. desitjaria que els meus fills poguéssin parlar el màxim nombre de llengües possibles.. però entenc que en termes econòmics cal cercar la màxima eficiència i eficàcia atès els recursos disponibles a Catalunya. El tema del dèficit fiscal a Catalunya és un aspecte a tenir en compte. L'esforç que hem de fer per satisfer els nivells de benestar i qualitat de vida en termes comparatius amb d'altres CCAA és cabdal per entendre la problemàtica no tant sols pel que fa a l'educació sinó alhora a d'altres del nostre dia a dia.

Evidentment poden haver-hi opinions diferents al respecte .. però repeteixo.. en això rau la gràcia d'un sistema polític basat en la democràcia d'un estat social -malauradament no és el català.. -, democràtic i de dret.

Esperpèntic...

2009-07-08T23:12:00.003+02:00

Escoltava aquest matí a l'amic Basté [El Món a Rac 1] i no podia deixar de pensar com la democràcia admetia les declaracions que una i altra vegada el Sr. Jiménez Los Santos feia en aquest cas sobre les meravelles exaltades del règim de Franco afirmant quan positives havien estat tot contribuint al benestar i qualitat de vida del personal. Increïble!!

Pantanos, turismo, carreteras,... tot un conjunt d'atributs que qüestionaven les crítiques que malauradament una part de la societat no volia admetre en clau positiva. Tu siempre negatifo!! aish..

Obviades resten doncs.. la repressió, aniquilació, odi, terror, afusellaments, fosses comunes, guerres, divisió, en fi..

A sobre, aquest personatge encara es permetia el luxe d'afirmar que la persona que el substitueixi ho tindrà fàcil.. atès que el llistó està força alt i passar de número 2 a número 1 és tal vegada un exercici relativament fàcil amb resultats immillorables.

Tot plegat de jutjat de guàrdia.

Tot està per fer...

La Fira ja té cartell per l'edició d'enguany

2009-07-07T14:34:00.013+02:00

La 29a Fira de Calella i l'Alt Maresme ja té cartell oficial. Avui s'ha fet entrega del premi a la guanyadora de l''edició del 6è Concurs de Cartells "Premi Radio Calella", la pinedenca Anna Rodríguez.

Enguany la imatge que identificarà la fira mostra una clara aposta per destacar amb força el contingut relacionat amb el monogràfic dedicat a Xile. El concurs ha comptat amb un total de 17 propostes, menys que en les darreres edicions. En aquest sentit, en breu Fira de Calella té previst estrenar una nova web que comptarà amb continguts multimèdia, entre els quals es facilitarà a la ciutadania l'exercici del vot a fi d'incloure aquest en el veredicte final pel 7è concurs de cartells al 2010.

A ningú se li escapa la dimensió que estan assolint les xarxes socials 2.0 i malgrat que les fires com a tal esdevenen espais de trobada, la oportunitat de comunicació, difusió i sobretot participació i implació en projectes com el de la fira mitjançant aquestes eines són un filó a tenir en compte.

Així doncs,.. es comencen a plantejar cosetes que tal vegada en breu ja estiguin disponibles per tothom.

Acció-reacció: la LEC.

2009-07-04T13:05:00.002+02:00

Com ja sabreu aquesta setmana el govern de la Generalitat junt amb l'oposició ha aprovat la nova Llei d'Educació. Tot el procés ha comportat una sèrie de discrepàncies entre la comunitat educativa i alguns sectors..

Disculpeu la meva ignorància doncs no m'he llegit la llei en la seva totalitat.. però a la vista d'algunes manifestacions publicades en diversos mitjans de comunicació m'he atrevit a -si més no...-, oferir el meu punt de vista sobre el tema.

Mireu,.. durant la meva etapa formativa tota aquesta polèmica sobre la dualitat de llengües em va acompanyar a fi de analitzar, pensar, reflexionar sobre la catalanitat o espanyolisme de les persones en funció de l'ús de les mateixes. Francament,.. hi ha coses que se m'escapen però coincideixo amb algunes opinions al respecte en el sentit que l'educació i la cultura passen al meu entendre per tenir una amplitud de mires i evitar el "reduccionisme" i oportunisme polític per vomitar bilis en contra d'una realitat com la nostra.

Tinc enveja sana de totes aquelles persones que són capaces de poder expressar-se en quantes més llengües millors. Puc llegir al Zafon, Larsson, Baroja, Cervantes,.. en castellà i també a Teixidor, Pla, Oller, Verdaguer,.. i tants altres en català. Tant de bò ho pogués fer amb Shakespeare, Wilde, Joyce,.. en anglès... En definitiva.. per què???? És a dir.. quin problema hi ha?

La democràcia permet precisament això.. aprovar una llei amb un ampli consens al respecte i en clau de país. Considero que és una molt bona notícia. Tant de bò el nivell educatiu es pugui comparar al d'altres països...

Vaig assistir a una conferència en la qual es posava especial èmfasi en una visió del món des de la seva perspectiva global com a mercat potencial per les empreses catalanes. Es parlava de sortir, d'internacionalitzar, i sobretot de veure la UE com un mercat proper i accessible per totes aquelles empreses que volguéssin adoptar mesures efectives per combatre la crisi. Per assolir aquest repte, el coneixement de l'anglès és cabdal. Alguns així ho han entès...

Mentre ens capfiquem en aquests aspectes sobre drets a escollir la llengua en la qual volem educar als nostres fills, el temps passa i les oportunitats es perden. Front my point of view.. cal tenir amplitud de mires i apel·lar a aquesta realitat. En altres països, han resolt el tema de forma molt satisfactòria.

Serem capaços de fer el mateix?

Reflexionem germans, reflexionem...

2009-06-11T20:43:00.004+02:00

Sembla sarcàstic combinar les càpsules d'informació entre crisi i futbol. Els romans ja ho deien... en temps de crisi circ al canto!! Vejam.. 93,84 milions han estat suficient per al sí definitiu d'aquest bon noi. Es diu Cristiano Ronaldo. En moments tan complicats com els que estan patint moltes famílies sembla grotesc que es pugui parlar d'aquesta xifra com si fos quelcom normal. I potser és així... En una temporada en la qual el Barça ha assolit un èxit tan sonat com el famós "triplet" el Sr. Cuní preguntava en el programa Els matins a TV3 si aquest fet havia servit per oblidar per moments la tan esbombada crisi. Sorprenent... un munt de gent contestava que sí...

Què ens està passant? El Sr. Florentino Pérez ha estat capaç de liderar els fitxatges més cars de la història del futbol!! Tothom es pregunta.. d'on surten els diners en un moment en el qual ni bancs, ni caixes, famílies, autònoms, petites empreses,... en definitiva "nobody" disposa d'un euro... Algú ens ho podrà explicar algun dia..

La situació és si més no... rocambolesca. A Calella 1.399 persones constaven inscrites com a demandants d'ocupació aturats a l'Oficina del SOC el mes de maig. Un 63 % més que el maig de 2008. Considerant una població activa superior a les 10.000 persones arribaríem a parlar d'una taxa d'atur propera al 14 %.

Sr. Florentino,.. seria tan amable de col·laborar amb la causa.. apujant sous als seus treballadors/es del conglomerat d'empreses repartides everywhere.. i ja posats a demanar.. podria deixar que les petites empreses entressin en moltes de les adjudicacions a les quals el lliure mercat ha blindat el pas?

Cal una reflexió al respecte....

Pleistocè 0.0

2009-05-25T21:53:00.003+02:00

Avui parlava amb un professional d'això que en diem les noves tecnologies i m'explicava algunes anècdotes sobre com les noves tecnologies poden esdevenir un veritable mite en algunes organitzacions.

Cada vegada més l'ordinador deixa de ser un instrument de treball per ser acceptat com un aparell més de la llarga llista d'electrodomèstics d'una llar. TV LCD o plasma, DVD, sintonitzadors de TDT, Barebones, Media Center, Portàtils, Ipod's... telèfons que serveixen fins i tot per trucar!!! Deu ni dó!! L'evolució dels canvis tecnològics és cada vegada més intensa i ràpida. Amb el Facebook semblava que havíem arribat al grau màxim de les xarxes 2.0. Però ben aviat, twitter's, Plurks, delicious, Flickr's.. han plantejat un ventall cada vegada més ampli d'aquesta nova forma de relacionar-se a l'actualitat.

El cas és que amb tot això, encara hi ha qui vol viure al marge d'aquesta realitat. I es pot entendre, però en determinats àmbits com el professional no es pot escollir. El correu electrònic... aquell antic sistema mitjançant el qual es permet resoldre multitud de gestions de forma simultània i en paral·lel a molts projectes en dansa... esdevé per algunes persones un veritable anti-crist!!. Per què? Quin és el motiu? No en sé i per tant es descarta? Això dels virus a internet em podrà contaminar? Per què substituir la comunicació verbal per un correu electrònic? Es tracta d'un sistema de recollida d'informació per garantir allò de " et vaig passar un mail i no em vas respondre ara no et queixis perquè la responsabilitat era teva i per tant.. "

Realitats paral·leles. Ja ho podíem veure a Matrix. Matrius de 0 i 1... i persones que volen defugir d'aquesta realitat... No respondre mails a la feina pot esdevenir avui com abans no atendre al telèfon. No es tracta d'una opció sinó d'una obligació. A les portes de veure com el ciutadà pot demanar ser informat i exercir els seus drets en base a la Llei d'Accés Electrònic a partir del dia 01.01.2010 resta molt per fer.

Comunicació i Challenge????

2009-05-25T21:05:00.006+02:00

Avui llegia en alguns mitjans de comunicació la valoració respecte aquesta primera prova de foc de Calella i el Maresme en relació al conegut ja Challenge Barcelona Maresme. El ressò mediàtic però s'ha centrat en una descripció respecte als classificats i la bona marxa de l'esdeveniment. Ha estat però als mitjans locals on s'han apuntat algunes valoracions que porten a pensar que la prova pot esdevenir una eina primordial per situar Calella i la comarca del Maresme en el nivell internacional que toca més enllà de les notícies que habitualment en els darrers anys han castigat el territori.

Malgrat tot, com és habitual l'oportunisme d'alguns ha intentat aprofitar la ocasió d'un esdeveniment com aqeust per posar de manifest un tracte desigual en relació a l'aixecada de banderes de la C-32 assumida per l'Ajuntament de Calella i el Consell Comarcal del Maresme. Com tot a la vida, les primeres edicions sempre poden despertar un cert rebuig o si més no punts de vista que cal respectar. Ara bé... per la mateixa regla.. també es poden no compartir. Aquest és el cas. Estic totalment d'acord amb la gratuïtat de la C-32.. però això no treu que en aquest cas s'utilitzi una prova com aquesta per reivindicar greuges comparatius. El turisme no és patrimoni de cap municipi, necessita el territori. I el Maresme no escapa a aquesta condició.

En definitiva, d'un producte que pot aportar més riquesa i benestar social i econòmic a un territori, ha quedat resumit a resultats esportius i un tall amb reivindicacions a la N-II. Tal vegada ens haurem de plantejar d'ara endavant que la comunicació ha estat, és i serà una veritable eina per consensuar, crear estratègies, projectar i posicionar un territori en un món tan global com l'actual.

Altrament però, cal una reflexió sobre com gestionar el tema de la comunicació. El plantejament de la prova ha tingut els seus impactes a la xarxa -els/les mateixos/es triatletes en son els prescriptors mitjançant blogs..-, però malgrat tot cal capitalitzar i treure'n el màxim rendiment a l'esforç invertit en la gestió del mateix. De res serveix treballar molt i no comunicar-ho. Per tant doncs, assignatura pendent a recuperar a l'octubre.

el principi del canvi..

2009-05-11T22:13:00.006+02:00

El propassat divendres 8 de maig va tenir lloc una jornada que sota el títol "Nous reptes i oportunitats de negoci a Calella: el turisme esportiu" pretenia posar sobre la taula una vegada més la necessitat de millorar la nostra ciutat com a destinació turística madura. El turisme esportiu doncs es va plantejar doncs, com "la oportunitat" del canvi, d'una revolució que ha de suposar per Calella el model idoni de combinació dels productes sol i platja amb esport. Les conclusions de l'acte posaren de manifest que hi ha vida més enllà del turisme de sol i platja -un dels principals actius de Calella-.

Sens dubte a ningú se li escapa que a dia d'avui l'impacte de les noves tecnologies de la informació i sobretot de les xarxes socials 2.0 poden esdevenir el principal aliat d'una destinació que cerca de forma molt activa el canvi. L'aportació del sempre perspicaç amic Jose Antonio Donaire va subratllar amb 8 claus alguns aspectes de vital importància per aconseguir amb èxit i garanties aquest objectiu. Algunes d'elles tan importants com la singularitat, disposició d'un pla, implicació dels agents públics i privats, unitat d'acció, alguns casos de bones pràctiques que varen servir per mostra una vegada més que el potencial, el know-how i el talent poden esdevenir els principals punts forts d'un destí com Calella. No cal dir, que la teoria de les formiguetes va donar per molt!!

Altrament, em va tocar aportar la targeta de presentació de la Regidoria de Promoció Econòmica i la seva implicació en un moment tan important com el que està vivint la nostra ciutat pel que fa al turisme. Aspectes com l'estacionalitat, un mercat de treball amb tendències no destijades han estat els factors que han fet repensar el paper d'una regidoria que té com a principal objectiu final contribuir no tan sols a la generació de riquesa i dinamisme econòmic sinó alhora a la cohesió social i la igualtat d'oportunitats d'accés al mercat de treball. Sembla evident doncs,... que si no som capaços d'endegar nous projectes amb capacitat d'incidir en les dinàmiques actuals, continuarem aportant solucions antigues a problemes endèmics. Cal evitar doncs continuar amb serveis finalistes que excusin la seva manca de capacitat per motius aliens i en concret a la realitat de mercats de treball estacionals.

Altrament, la jornada va comptar amb dos ponents que volien fer palès que el turisme esportiu pot esdevenir una veritable oportunitat per generar negocis a Calella i el Maresme. De la mà de Robert Mondéjar [Evolution] i Melcior Mauri [Bikecontrol] es va plasmar com aquest segment pot contribuir a millorar la qualitat del turisme en destinació. A ningú se li escapa que el Challenge Costa Barcelona Maresme esdevé la primera prova de foc per valorar si aquest segment podrà o no catapultar l'inici d'un procés de canvi substancial amb garanties d'èxit.

En breu disposarem de les presentacions dels ponents a la web de l'Ajuntament de Calella.

Alea jacta est!

administració 1.0 ????

2009-05-04T21:06:00.006+02:00

Vagi per endavant que com a totes les feines,.. per aquells éssers extranys que treballem a l'administració i defugim de l'estatus adquirit del funcionariat sempre es poden produir situacions inversemblants i rocambolesques. En qualsevol cas, hem d'acceptar que es poden produir "danys col·laterals",.. que és el mateix que dir "haver escogido pulpo".

Tal vegada la desigualtat no es resol amb tractar a tothom per igual -valga la redundancia.. -. Quan generalitzem correm el risc de pensar que les màximes que alguns filòsofs trigaren en descobrir, hom les posa en entredit. M'explico... és evident que perquè hi hagi comunicació més enllà del canal, emisor, receptor,.. ha d'existir la voluntat d'ambdues parts per conectar. De no ser així, el símil d'una conversa es pot convertir en "no me chilles que no te oigo". Per tant, quan una persona presenta alguna queixa, reclamació, proposta de millora, crítica,.. etc.. ha d'acceptar implícitament que el diàleg comportarà una resposta. No s'hi val allò de dir "m'és totalment indiferent qui és el reponsable jo pago els meus impostos i exigeixo...". Ja em sembla bé la ciutadania pugui expressar el seu malestar o crítica envers una situació en la qual s'està totalment en desacord. Malgrat tot, això no justifica el comportament que algunes persones tenen en no escoltar la resposta que se'ls dona. És com intentar comprar una barra de pà en una ferreteria!!

Participació sí!!! i tant!! crítica també!! de fet una crítica esdevé una oportunitat per resoldre un problema i/o millorar alguna situació concreta.. però amb seny i respecte...

És segur que com tot a la vida es pot millorar. Malauradament, sovint les capacitats per fer-ho no rauen en mans del personal funcionari o laboral de les administracions, potser cal analitzar més profundament la situació causada i tal vegada demanar les responsabilitats a aquelles persones que haurien d'assumir-les.

Sobre anècdotes i situacions surrealistes l'amic Martínez Vergel ens proporciona unes quantes.. però com bé deia al principi... "a la feina, tots no som iguals". I per acabar,.. com dirien el mestre Monegal.. "vegin, vegin.."

RENFE.. to serve the citizens..

2009-04-30T20:13:00.004+02:00

Magnifique!! Que RENFE no funciona no aporta res de nou. Haig de confesar que no acostumo a utilitzar el transport públic.. malgrat els consells i recomanacions del bon amicci Fabio.. :) Precisament aquest, ha estat un dels molts temes -després de la feina òbviament...-, que han centrat algunes tertúlies d'àpats al "calamares" un lloc on habitualment ens trobem per fer un petit mos i proseguir amb la jornada. Fins ara no m'han captivat l'argumentari a favo, malgrat que entenc que un servei públic de transport eficaç i eficient resoldria bona part de la problemàtica que actualment pateix una ciutat com Barcelona respecte a la seva accessibilitat.

Bé, avui mateix dinant amb un altre company de feina.. em relatava algunes de les anècodotes que tal vegada seria interessant de ser recollides en una publicació -potser Sant Jordi 2010 ens donarà el primer euro qui sap.. :) -. M'explicaven amb detalls com el personal de RENFE d'algunes estacions [és just reconèixer que no totes les persones son iguals,.. i a la feina menys..], desafiava els missatges que per megafonia recordaven a la munió de passatgers que està totalment prohibit fumar en el recinte de l'estació mentre expedia un bitllet a un usuari tot evaquant una cortina de fum que sorgia del seu "noise" qual si es tractés d'un "miura". Increïble!! O bé,.. les fintes que algun treballador de RENFE obligava a fer a més de 80 persones en una estació del MARESME anunciant fins al darrer segon que el tren que sortiria en breu ho faria de la via 2... quan en realitat era la quatre. Resultat.. 3 persones varen afrontar el repte dels 10 m tanques més ràpids de la història del transport ferroroviari.

I a tot això em pregunto... realment això té solució? arribaran algun dia els trens puntuals.. ? Fins a on arriba la corresponsabilitat i implicació del personal amb l'entitat? Respostes com "que no lo sé sabes,.. y no puedo decirte nada más porque como hacen lo que les sale de la po...."

Vull pensar que one day we will be able to... sinó... el CO2, diòxid de carboni i per extensió la venda de vehicles -cosa que sembla ser que cal... -, estan garantides.

PGB 2.0.. realitats paral·leles..

2009-04-30T00:57:00.004+02:00

Crec que és un clàssic.. a qui no li ha passat d'entrar en un bar i gaudir de les magnífiques teories sobre els girs en obliqu d'un F-16 davant de l'airforce one de l'Obama?? Doncs així és. Paral·lelament el personal [tots ells llicenciats i masters en 4-5 carreres -tiembla Bologna!!-] disposen d'una opinió formada sobre multitud de temàtiques del nostre dia a dia.. Ai Cuní.. si la Terribes fos capaç de valorar aquestes ments.. tindries els dies comptats!!

El més sorprenent de tot plegat és la seguretat amb la qual afirmen amb quasi total garantia que la seva opinió respon a un principi axiomàtic sobre la vida que ni tan sols Hume podria entendre. L'empirisme elevat a la seva màxima potència esdevé en aquestes persones la seva font de coneixement -a banda d'algunes webs...-.

No deixa de sorprendre quan un foraster intenta participar de la conversa per aportar si més no una mica de varietat d'opinions sobre el tema en qüestió. Aish... és llavors quan el gloriós passat d'un dels contertulians recorda amb nostalgia i gratitud el seu passat a l'exèrcit que posa de manifest a aquells que desgraciadament no varem petonejar la bandera.. que realment és possible dur a terme una maniobra com la detallada. L'Obama ha estat a punt de provar l'efecte de la gravetat... però la capacitat del pilot ha estat capaç d'evitar una catàstrofe.

Quin tallat més il·lustre i quina forma de començar millor el dia que gaudir d'una prèvia de les notícies amb el Basté, amb la descendència directe dels 7 savis de Grècia. I ja.. per acabar de rematar-ho entrem com no.. en el tema estrella que ja ha desplaçat a la crisi global econòmica mundial de la qual-ves-tu-a-saber-qui-te-la-culpa-de-tot-plegat-....Evidentment es tracat de la pandèmia col·lectiva de la grip porcina. Senyors/res epidemiòlegs, biòlegs, doctors i demés... sàpiguen que els varen enganyar. Un pandèmia és com una epidèmia però més gran. Doncs això.

Podriem continuar amb les hipoteques ninja, el preu del barril de brent o l'IBEX 35.. però en tot cas.. no esgotem de bones a primera una font de coneixement tant extensa com aquesta. Carai,.. i quanta gent haurà malgastat el temps inútilment a la universitat.. ? Potser Bologna ens ho arreglarà... o no.. qui sap.

Què ens està passant ?

2009-04-22T23:43:00.012+02:00

En general es parla de la desafecció política, d'allò que diuen "jo,.. passo de votar total.. de què serveix". Darrera d'expressions com aquestes, s'obvia la gran sort d'un sistema democràtic que altrament ha cobrat més d'una vida perquè si més no.. el personal pugui decidir. Desencant, desafecció, abstenció,.. es pot catalogar o definir de múltiples formes ara bé.. cal tenir present que cal ser conseqüent amb les accions de cadascun. Si volem reivindicar la garantia de la preservació dels nostres drets és evident que hom no pot quedar impassiu davant unes eleccions.

Què ens està passant? Fa uns anys la lluita política i les reivindicacions de la societat anaven sobretot a assolir un estat democràtic on totes les opinions tinguessin cabuda. Em sorpren escoltar dia rere dia crítiques i crítiques de persones que no són capaces de destinar uns minuts per anar a votar però això sí, tot és un desastre i tots els polítics son iguals.

Les regles del joc democràtic parlen de drets, però també de deures. Cal un exercici de corresponsabilitat i implicació. No podem esperar que la divina providència acabi resolent els nostres problemes. Per tant,.. per si algú dubtava doncs sí.. a les eleccions europees també és important votar.

Sembla que el discurs Obama cada dia està més de moda i és més vigent. Serem capaços de posar-lo en solfa?... Com deia l'amic Dylan "The answer my friend is blowing in the wind".. -un gran tema-..

religió i ficció

2009-04-12T23:37:00.004+02:00

Viure sense Déu és possible. Aquesta és una afirmació feta al programa oikmentns de TV3. Gràcies. Fins ara no ho havia tingut clar.

Vagi per endavant el meu respecte a totes les persones creients en qualsevol de les doctrines religioses que existeixen a l'actualitat. "Deu ens ha fet a imatge i semblança seva... " bé curiós el cas.. sobretot tenint en compte com s'estima en aquest cas l'església catòlica, al col·lectiu de persones gais i lesbianes. Així doncs,.. hem de pressuposar que Déu va fallar?

En fi,.. els detalls del mossèn i els consells als nois i noies.. :) "estudieu home estudieu.. del no-res no en surt res..". Vaja tela..

Ara no toca...

2009-04-12T16:24:00.007+02:00

Intentaré ser breu.. -difícil en mi per aquells/es que em coneixeu-.. Vejam.. em porta a escriure 4 ratlles sobre un discurs que he escoltat massa sovint. No prentenc fer un tractat sobre el tema de la crisi econòmica actual -crec que hi ha d'altres veus més capacitades per fer-ho..-, malgrat tot si que intentaré donar-vos el meu punt de vista sobre un tema molt concret: la construcció i el mercat de treball.

Actualment, des del Servei d'Ocupació de Catalunya [Generalitat de Catalunya], es posa un especial èmfasi en la formació d'oferta -antiga formació ocupacional per persones aturades o bé la formació de reciclatge per a persones treballadores en actiu-. Una mesura que arriba tard. En la situació actual i sobretot pel que fa a les persones aturades que provenen -en especial - del sector de la construcció el futur és complicat. Ni la inversió pública ni la privada -òbviament per la manca de finançament- , seran suficients per pal·liar la crisi. Ara bé,.. dit això i a fi de no fugir d'estudi, em sorpren -tot i que ja sé que no hauria de ser així...-, que encara es pugui reproduir de forma sistemàtica la culpabilitat d'un enemi aliè respecte a la situació actual de molts treballadors/res en atur. Vagi per endavant que la situació actual es preocupant i sobretot fins a cert punt un drama social per aquells que en el nostre dia a dia professional estem en contacte amb les persones afectades [resta pendent un post sobre el paper de les regidories de Promoció Econòmica i Serveis Socials...].

En definitiva,.. hipoteques ninja, salaris sobredimensionats, beneficis rapídissims i efímers, bombolla immobiliària,.. vaja.. El que més em sorpren és que encara hi hagi gent que no sigui capaç d'entendre que una economia no hauria de créixer utilitzant un sistema com l'emprat fins l'actualitat. La "cultura del pelotazo" o com diem els catalans "pa per avui i gana per demà". Està clar, una persona que treballava a la construcció afirmava haver arribat a cobrar com a oficial de 1a encofrador uns 2.200,00 € -"haciendo horas extras!!-. Un lampista oficial de 1a 3.000,00 € -"pero brutos" es clar.. només faltaria!!! i un informàtic uns 1.200,00 € -guàrdies incloses evidentment!!. Que la facultat no garanteix un lloc de treball ja ens ha quedat prou clar.. però es clar ara sí, ara toca formació. Sense ella no podem formar al nostre capital humà i per tant no podem competir amb altres països en termes de costos de producció. Sembla mentida que no aprenem dels errors.. això ja ha passat amb el sector del tèxtil i no cal dir com està l'automoció i sectors auxiliars.

Junt a aquesta situació de bogeria desmesurada viscuda en aquests darrers anys, sembla ser que encara ens trobem amb qui es posa les mans al cap senyalant als bancs per la seva situació actual. Sí,.. és cert els bancs i les caixes es dediquen -en part..- a això. Deixar diners. És evident que han d'assumir la seva part de culpabilitat pel risc que han assumit contractant hipoteques de risc. Però no és menys cert, que a l'altra part del contracte.. hi havia qui suposadament entenia allò que estava signant..

Amics i amigues la "belle epoque" ha finalitzat. Malgrat tot,.. vull pensar que el seny ens portarà a tenir sempre algun roc a la faixa..

Caixa, faixa i SOS turisme...

2009-04-08T23:10:00.005+02:00

Aquest matí escoltava l'entrevista que el Josep Cuní feia al programa "els matins" Conseller Huguet. Han sortit algunes cosetes que si més no.. m'han fet parar atenció -els meus fills preferien veure els teletubbies.. i es clar és complicat.. oi?-. Per una banda l'enrocament del govern Zapatero i els nous prohoms del PSOE per resoldre el tema del finançament. Francament,.. ho veig complicat però alguna sortida haurà de tenir tot plegat no?? Però en tot cas... una de les coses que m'ha sobtat més enllà de la reflexió sobre l'estratègia política del govern espanyol per afrontar la situació actual... ha estat la presentació del turisme com una carta a jugar per -si més no...-, intentar pal·liar els efectes de la crisi. Vejam... que el turisme ha estat, és i serà un sector estratègic per Catalunya sembla una afirmació força evident. Ara bé.. que el turisme no es deslocatlitza?? home.. potser el turisme com a tal.. és evident que no precisament perquè és obvi que com anunciava el conseller Huguet si alguna persona vol conèixer Catalunya ha de venir aquí a conèixer-la.

Dit això, recordo paraules d'un expert en la matèria de qui vaig tenir el gust d'aprendre molt i molt a la facultat [Jose Antonio Donaire] parlava ja fa uns anyets del fet d'interpretar -erròniament..-, el mercat turístic com quelcom opac. Evidentment l'eclosió de les tecnologies 2.0 actualment presenta un context molt diferent. El turista sap identificar la destinació que vol visitar, malgrat que casos com l'afer relacionat amb el Patronat de Turisme Costa Brava ho vulguin negar. Per tant, les empreses -turístiques o no-, es creen per guanyar diners i com a tal, la seva relació amb el territori és purament mercantil. En aquest sentit, quan una destinació turística deixa de ser rentable, fan maletes i marxen "allende los mares".

Sembla doncs, que entre la internacionalització de les nostres empreses -es parlava de Brasil, Turquia,.. inclús Àfrica - i l'enclavament físic de Catalunya -fins ara la Sagrada Família, la garrotxa, etc.. no s'han copiat..-, han de garantir aquesta sortida endavant del turisme com a possibilitat i repte davant la crisi. Altrament, tot sembla fer creure que el turisme de proximitat ha de contribuir a la vegada a cobrir per una banda la possible davallada de turistes procedents d'altres països per l'efecte crisi [sorprenent... el Conseller deia que França, GB i Itàlia estan tocats -potser sí oi.. ?-, i Holanda "no està en crisi, no ens enganyem".. quina sort!!-].

El turisme per la seva idiosincràcia no es deslocalitza. Porta intrínsec un valor de relació amb el territori. Ara bé, una destinació turística en crisi sí que pot acabar descapitalitzada precisament per la fugida de les empreses turístiques a la recerca de mercats econòmicament més competitius.

Malgrat tot,.. esperem que les accions de la conselleria ens aportin una mica de llum i esperança. "Sabem fer turisme i el que no s'ha de fer en turisme". Doncs, endavant.. "alea jacta est".

Per fi!!!

2009-04-08T00:53:00.003+02:00

Després de dos dies barallant-me amb el coi de "templates" del blogger he estat capaç no tan sols d'escollir una plantilla sinó alhora l'estructura "esquelet" del meu blog. Ara sí. Ja tinc bloc. Això és positiu??

Reflexions sobre les noves tecnologies.. que no es refereix ja només a la conexió a internet i disposar d'adreça de correu electrònic. Va una mica més enllà. Carai.. si n'hi ha de coses.. entre el Facebook, que si el Tecnorati, Picasa, google maps.. buf buf.. cada dia es complica més això.

Bé en qualsevol cas, ja soc aquí apunt de començar aquesta nova aventura digital.

Salut!!!

una finestra digital...

2009-04-07T19:13:00.000+02:00

diuen que fa falta temps per poder endinsar-se en el món dels blocs. Jo de temps no en tinc però intentarem fer el que es pugui.. :)